Elon Musk revela la primera persona que utilitza els seus implants cerebrals

La corporació neurotecnològica Neuralink, dirigida pel visionari Elon Musk, ha assolit una fita cabdal en els camps de la medicina i l'enginyeria biomèdica en realitzar amb èxit la implantació del seu primer xip cerebral en un ésser humà.

Per Georgina Prat Marrasé - 30/01/2024

Segons ha estat descrit, la companyia ha inserit un petit implant al cerebel: la part del cervell encarregada de les funcions motores. Aquest dispositiu està dissenyat per interpretar l'activitat neuronal amb l'objectiu de permetre el control d'un ordinador o telèfon intel·ligent.

La notícia ha estat anunciada pel mateix Musk a la xarxa social X, on ha confirmat que el receptor de l'implant es troba en fase de recuperació satisfactòria i que els resultats preliminars mostren una eficient detecció de pics neuronals.

Aquest avenç representa sens dubte un pas significatiu cap a l'aplicació de la tecnologia en tractaments mèdics, ja que l’objectiu de Musk és adquirir la capacitat de comprendre l'activitat neuronal per enviar ordres destinades a restaurar funcions cerebrals afectades per condicions mèdiques com ara infarts o esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

No obstant, des del punt de vista de la ciberseguretat, això també suscita interrogants ètics i preocupacions sobre la privacitat, especialment si es contempla la possibilitat d'una adopció generalitzada d'implants cerebrals en la societat.

En aquesta línia és evident la necessitat d’estudiar curosament la situació i desenvolupar un marc normatiu per tal de regular el seu ús. Així i tot, com esdevindria la població andorrana si gaudís de l’accés a aquests aparells?

En imaginar-ho, trobem aspectes positius com els evidents avenços en salut que millorarien la vida de molts ciutadans, la capacitat de controlar dispositius amb el pensament, la connectivitat entre les persones i la tecnologia es podria millorar substancialment. Això podria facilitar la comunicació i l'accés a la informació, fent que la vida quotidiana sigui més eficient.

Altrament, la interacció directa entre la ment humana i la intel·ligència artificial podria accelerar el desenvolupament d'aquesta última. Andorra podria emergir com un centre d'innovació en aquest àmbit, amb els seus ciutadans contribuint activament a aquesta simbiosi tecnològica.

Tot i els nombrosos aspectes aparentment utòpics, no es pot ometre el fet que la privacitat es veuria en risc. Amb la capacitat d'interactuar amb dispositius externs, els implants cerebrals podrien ser vulnerables a atacs informàtics, posant en risc la seguretat dels usuaris. No hi ha dubte que això suposaria conseqüències greus, posant en perill la salut i la seguretat dels ciutadans. Aleshores, quins serien els límits entre la tecnologia i la intimitat personal?

Paral·lelament, en un context social, la introducció massiva d'implants cerebrals podria portar a una societat dividida entre aquells que poden permetre's aquesta tecnologia i aquells que no. Aquí se li suma el possible manteniment que requereixin els aparells. No sols el cost de les peces sinó el fet d’haver de passar per quiròfan reiterades vegades. Tot plegat, això redundaria en l’accentuació de les desigualtats i les tensions socials.

A més, amb la fusió de la ment humana amb la tecnologia, hi ha el risc de desenvolupar una dependència excessiva. Les persones podrien veure's obligades a confiar en els implants per tasques quotidianes, generant preocupacions sobre la pèrdua d’habilitats humanes bàsiques.

Així, podem concloure que la regulació prudent i una gestió ètica per aquests aspectes que hem tractat seria essencial per tal d’equilibrar el progrés tecnològic i la preservació dels valors fonamentals de la nostra societat.

Font de la imatge: FreePik