La Intel·ligència Artificial i l’art, una dicotomia més present que mai

En l'escenari contemporani, la fusió entre la intel·ligència artificial (IA) i l'art es manifesta de manera més evident que mai. La capacitat de les màquines per aprendre, crear i expressar-se artísticament planteja preguntes intrigants sobre la creativitat, l'originalitat i el paper humà en el procés creatiu.

Per Georgina Prat Marrasé - 25/01/2024

Al novembre de l’any que hem acomiadat, vam poder assistir a la vuitena edició del Simposi Internacional de Màrqueting. Arran d’aquest esdeveniment, podem afirmar que, la irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) en el món de la fotografia ha marcat un punt d'inflexió en com percebem i creem imatges.

Podem afirmar que els fotomuntatges no són una novetat en el món de la fotografia. Aquesta declaració, obre un debat en què es qüestiona la influència de la IA i els reptes que aquesta presenta en l'àmbit de l’art en general.

Actualment, ens trobem en un moment revolucionari, però la direcció que pot prendre aquesta eina en el futur presenta encara incerteses.

D’altra banda, la veracitat de les fonts en un context on la imatge és omnipresent, cal romandre ferms en la importància ètica de no il·lustrar temes d'actualitat amb imatges falses, ja que això posaria en perill les bases del periodisme. Com a resposta, podria ser una bona opció la inclusió de metadades a les imatges per determinar la seva autenticitat.

Amb l’aparició d’aquesta eina tan potent, s’ha començat a parlar del terme “Syn-photography” (Synthetic Photography o Fotografia Sintètica en català), una noció que destaca la manipulació a través de les eines tecnològiques de les imatges.

Tot plegat es podria dir que amb la IA s’ha transformat la manera en què capturem moments i com els interpretem. Eines com Dall-e o Midjourney han introduït la capacitat de generar imatges inèdites basades en meres descripcions textuals. No obstant, aquestes eines esdevenen armes de doble fil. Si bé ofereixen un accés a la creativitat fins ara inèdit, també plantegen interrogants ètics. L'autenticitat de les imatges i la possibilitat que es facin servir amb finalitats malicioses són preocupacions que requereixen una atenció crítica. La línia entre la manipulació artística i la falsificació es pot difuminar amb facilitat, posant en perill la confiança en els elements visuals que ens envolten.

En resum, el debat revela diverses perspectives sobre els reptes ètics i creatius que les eines tecnològiques com la intel·ligència artificial plantegen en el món de la fotografia. La necessitat de regular l'ús de les mateixes es va destacar com una tasca urgent, mentre que la adaptació va ser presentada com una clau per a la supervivència en aquest món canviant. Així, el futur de la imatge sembla venir carregada de possibilitats, però també planteja reptes significatius que requereixen una reflexió profunda i accions concertades.

Font de la imatge: FreePik